La fàbrica de somriures

La maquinària s’havia posat en marxa. Les xemeneies fabricaven núvols i els núvols fabricaven aigua. L’aigua fabricava platges i les platges fabricaven sorra. La sorra fabricava castells i els castells fabricaven somriures. Els somriures viatgaven en tren, en cotxe i

La fàbrica de somriures

La maquinària s’havia posat en marxa. Les xemeneies fabricaven núvols i els núvols fabricaven aigua. L’aigua fabricava platges i les platges fabricaven sorra. La sorra fabricava castells i els castells fabricaven somriures. Els somriures viatgaven en tren, en cotxe i

La dansa del vent

Totes lluitaven per acariciar-me la cara i no se n’adonaven que jo feia esforços per esquivar-les. Les seves tiges afilades no eren gaire carinyoses, però elles no n’eren conscients. Estaven contentes i ballaven i m’envoltaven per encomanar-me la seva alegria,

La dansa del vent

Totes lluitaven per acariciar-me la cara i no se n’adonaven que jo feia esforços per esquivar-les. Les seves tiges afilades no eren gaire carinyoses, però elles no n’eren conscients. Estaven contentes i ballaven i m’envoltaven per encomanar-me la seva alegria,

Sssssssshhhhhh…

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny on només hi estudien els nens, on només hi estudien els nens, que somien amb truites és l’escola dels somiatruites és l’escola dels somiatruites on només hi estudien els nens,

Sssssssshhhhhh…

Hi ha una escola perduda allà al mig del Montseny on només hi estudien els nens, on només hi estudien els nens, que somien amb truites és l’escola dels somiatruites és l’escola dels somiatruites on només hi estudien els nens,

La nena que va portar el fred

Va néixer amb cabell per protegir-se del fred. Al néixer, just abans del primer plor que totes les mares esperen amb ànsia, algú va cridar: “Quant de cabell!”. Durant nou mesos vam sospitar que tenia caràcter, i amb poques hores

La nena que va portar el fred

Va néixer amb cabell per protegir-se del fred. Al néixer, just abans del primer plor que totes les mares esperen amb ànsia, algú va cridar: “Quant de cabell!”. Durant nou mesos vam sospitar que tenia caràcter, i amb poques hores

És època de nens!

És època de nens; i de nenes! Ho diu l’aire, ho diuen els somriures embarassats que passegen pel carrer, ho anuncien els autobusos i la televisió. Ha arribat el moment dels lluitadors del futur. Però no us espanteu! Són personetes

És època de nens!

És època de nens; i de nenes! Ho diu l’aire, ho diuen els somriures embarassats que passegen pel carrer, ho anuncien els autobusos i la televisió. Ha arribat el moment dels lluitadors del futur. Però no us espanteu! Són personetes

El dilema

  En aquest punt les aigües es confonien. Vaig ser incapaç de delimitar on començava el riu i on el mar. Quines roques baixaven lliscant per l’aigua dolça i quines descansaven al fons del mar. Per fer-ho més difícil, també

El dilema

  En aquest punt les aigües es confonien. Vaig ser incapaç de delimitar on començava el riu i on el mar. Quines roques baixaven lliscant per l’aigua dolça i quines descansaven al fons del mar. Per fer-ho més difícil, també

Sant tornem-hi!

Per unes setmanes tot s’ha aturat. Havia de canalitzar l’energia. I bé, després de molts revolts, turons i castells medievals, protagonitzo una tornada ben florida i un sant tornem-hi ben descansat. Així doncs, Sant Tornem-hi! En algun lloc del Llanguedoc-Rosselló

Sant tornem-hi!

Per unes setmanes tot s’ha aturat. Havia de canalitzar l’energia. I bé, després de molts revolts, turons i castells medievals, protagonitzo una tornada ben florida i un sant tornem-hi ben descansat. Així doncs, Sant Tornem-hi! En algun lloc del Llanguedoc-Rosselló